dimarts, 16 de maig de 2017

Menorca en els periodistes viatgers. Blanco y Negro i la revista Algo

Blanco y Negro era el títol del suplement dominical del diari ABC, editat a Madrid entre el 1891 i el 1936 i que es tornaria a publicar el 1957. L’1 de febrer del 1931 va incloure un article d’una pàgina sobre Maó, dins la sèrie “Como es España” dedicada a les ciutats del país, amb la particularitat que els textos eren redactats per fillets. El petit reportatge era signat per Josep Ma. Tejera, de 13 anys, un nebot de Joan Victory Manella, i venia il·lustrat per dues fotografies del port de Maó.


Comença indicant que la joia més preuada de la població és el port, de bellesa incomparable. En ell s’hi troba la Base Naval, instal·lada gràcies als esforços d’August Miranda, a qui la Maó ha aixecat una artística escultura. La ciutat té un centre de cultura molt notable: l’Ateneu. També és de gran mèrit el monumental orgue de Santa Maria, així com alguns teatres i salons d’espectacles.

Menorca ofereix un ampli camp d’acció a la arqueologia pels seus monuments megalítics, que atrauen de forma constant comissions científiques. L’illa ha estat dominada al llarg dels segles per diverses nacions, la qual cosa explica la raresa dels costums de Maó i el seu tarannà estrany, tot i que en el fons noble.

Els maonesos odien la sang i fa força anys que no s’ha processat cap criminal. Tanmateix, els suïcidis abunden, però s’elegeixen mètodes no sangonosos: penjar-se i tirar-se a un pou. El caràcter maonès és original i queda condensat en les cases blanques, amb les típiques persianes verdes, entre les quals es pot veure un curiós que segueix amb la mirada el foraster que acaba de passar.

El setmanari barceloní Algo era una publicació on al costat d’espais humorístics s’incloïen textos de divulgació, viatges i costums. Nascut el 1929, amb el pas del temps va potenciar els seus continguts de viatges, societat i esports, així com el nombre i la qualitat de les fotografies. 

Menorca hi és present en dues ocasions. La primera, l’agost del 1929 en un article humorístic en què, amb un to marcadament irònic, un fill escriu als seus pares per disculpar-se després d’una absència de tres mesos, durant la qual fou interrogat per la policia, jutjat i enviat a Maó, on l’esperaven uns senyors que, sense deixar-lo ponderar les belleses de la ciutat es van obstinar en menar-lo en cotxe a la casa on s’havia d’hostatjar. L’habitació era ample i segura i els gruixats barrots deixaven veure la mar, que era una vista esplèndida. Aquesta crònica es feia ressò de la fama del penal de la Mola, pel qual l’illa seria coneguda durant dècades i que és possible que reduís el seu atractiu, almanco entre el públic nacional.

El gener del 1934 aparegué un reportatge  de tres pàgines signat, així mateix per Josep Ma. Tejera. Estava àmpliament il·lustrat; de fet les fotografies ocupen un espai similar al del text. N’hi ha dues del port de Maó, dues més de Fornells, tres de Ciutadella (plaça del Born, palau de Torresaura i ses Voltes),  i una de la mare de Déu del Toro.
Maó

Fill de la seva època, el periodista, que es va desplaçar a l’illa l’estiu, comenta que, malgrat saber que no es pot visitar en dos dies, no disposava de més temps i açò el va obligar a “admirar únicament algunes de les belleses que conté l’illa blanca i blava, com qualcú va anomenar Menorca”. El vaixell va fer una escala a Alcúdia abans d’entrar al port de Maó. El reporter comenta que mai havia vist un refugi natural tan bell i espaiós i repeteix els coneguts versos d’Andrea Doria. Hi sobresurten la fortalesa de la Mola, el Llatzeret i al seu davant es Castell, l’antic Georges-Town, fundat pels anglesos en la seva primera dominació. Més a l’interior, l’excel·lent base naval.

La visita de la població fou ràpida, ja que, arribat a les dotze, volia dinar a Fornells. Li van cridar l’atenció les cases, emblancades i amb les típiques persianes verdes d’estil anglès, que donen una nota d’uniformitat i neteja que impressiona gratament el viatger. A l’església de Santa Maria es pot contemplar el monumental orgue. L’organista el va obsequiar amb algunes composicions alhora que advertia que es tractava d’un dels millors del món, gràcies als seus cinquanta i un registres i tres mil tubs.

A la una el corresponsal va prendre l’autocar que sortia cap a Fornells. El camp es mostrava “verd i esponerós”, dividit en multitud de parcel·les per mitjà de rústegues parets i esquitxat de cases blanques. El paisatge és variat i d’una sorprenent originalitat: l’autor no recorda haver vist mai res de semblant.

Fornells
 A la una i mitja arribà a Fornells, bordejant les voreres del port, que recorda un ampli llac, per la tranquil·litat i transparència de les aigües. La majoria dels habitants eren pescadors i es veien al moll, asseguts en terra, arranjant les xarxes. Va dinar a la popular “Antiga Casa Burdó” la típica caldera de llagosta, principal pesca del llogaret, que va acompanyar del bon vi del país.

Després de fer una becaina, van llogar un bot que el transportà a una bella platja de la vorera de davant i devers les cinc van prendre un bany. Més tard visitaren la bellíssima cova Polida, que és una meravella de la naturalesa, en la qual les estalactites i estalagmites han format filigranes que competeixen amb les de les coves mallorquines. En tornar, van veure les ruïnes del vell castell de Sant Antoni.

El dia següent, a les cinc de la matinada van partir a peu cap as Mercadal i, d’aquí a la muntanya del Toro, el punt més elevat de l’illa. Allà foren captivats pel paisatge incomparable que es divisa i pel santuari; el periodista refereix la llegenda de la Mare de Déu. Després de berenar, van baixar as Mercadal, on a les vuit i mitja van prendre l’automòbil correu cap a Ciutadella. Abans d’arribar s’aturaren a visitar la cèlebre “naveta des Tudons”, un dels monuments més importants de Menorca. Esteses per tota l’illa, i junt amb altres conegudes com taules i talaiots, aquestes colossals construccions “avui en dia ens fascinen i ens fan pensar en el vigor de les races prehistòriques”.
 
Palau de Torre-saura. Ciutadella
Ciutadella és l’arxiu de la història menorquina, per les antigues belleses que tresoreja. Aquí nasqué l’insigne polígraf Josep Ma. Quadrado. S’hi troben els palaus del duc d’Almenera-Alta i del comte de Torre-saura i l’artística i ampla Catedral, construïda per Alfons III. A la plaça del Born un monument commemora l’heroica resistència que la ciutat va oposar als turcs el 1558.

Després de dinar a l’hotel Faner, van retornar a Maó, on en l’hora que tenien visitaren l’Ateneu, que posseïa una biblioteca amb 17.000 volums, un saló de lectura amb més de 130 publicacions i interessants museus d’història natural i arqueologia. A les set del capvespre van embarcar cap a Barcelona, on l’autor remarca que, entre l’agitació de la vida cosmopolita, no oblidarà mai aquells dos dies en els quals ha pogut apreciar les incomparables belleses de l’illa mediterrània.
Sant Antoni. Port de Maó

L’article es complementa amb un itinerari amb el recorregut que s’ha descrit, acompanyat d’un pressupost que puja a 118,95 pessetes per persona, signat per Joan Victory qui és, així mateix, l’autor de les fotografies. Per aquest motiu, cal considerar aquesta col·laboració una operació del menorquí per promoure les escapades de cap de setmana de Barcelona a Menorca, un producte ben innovador per l’època. De fet, Tejera no era periodista, sinó que va estudiar dret i acabaria essent advocat de l’Estat i lletrat de les Corts. Devia estiuejar a casa dels seus familiars menorquins, i no és probable que hagués fet realment el viatge que aquí explica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada