L’intent d’urbanització de cala en
Turqueta, a Ciutadella, va comptar amb unes bases prou sòlides. El mes de juny del
1967 el Ministeri aprovava el pla de promoció turística de la zona, presentat
per Francesc Vivó Amengual, senyor del lloc, primera fase per autoritzar un
centre d’interès turístic nacional. Aquell any s’anunciava en el suplement
turístic del diari Menorca que disposaria de carretera asfaltada, enllumenat
públic, aigua corrent, clavegueram i electricitat. Es pensava construir una
àrea esportiva, parc infantil, zona cívica, platja artificial i instal·lacions
nàutiques per tirar barques a la mar, i s’adjuntava un croquis. El propietari
va vendre els terrenys el 1969 a un grup d’inversors, majoritàriament catalans
i mallorquins, la cara visible del qual era Joan Casals, qui va presentar
aquest projecte, entre els diversos que encapçalava, a la fira Hogarotel.
 |
| Plànol de la urbanització 1967 |
Es va constituir la societat Cala
Turqueta, SA, però la tramitació del centre d’interès turístic nacional va
quedar paralitzada i no es reactivaria fins a finals del 1974, amb
modificacions sobre el disseny original, de manera l’any següent va obtenir la declaració pertinent.
L’assentament programat ocupava una
superfície de 110 hectàrees i s’estenia al llarg d’un quilòmetre de costa, amb
una població potencial de 6.000 persones. Tenia 180 parcel·les, la majoria de
1.100 m2, així com una àrea hotelera de 20.760 m2, zona
comercial de 10.000 m2, espais verds i altres equipaments. El 1976
es definia com un centre de qualitat, dissenyat segons un model de petites
agrupacions proveïdes de tots els serveis i una infraestructura adequada i
racional. Es tenia molt en compte el paisatge, descartant formes destructives i
només es preveia la construcció de dos hotels de tres plantes.
 |
| Cala en Turqueta, 1970 |
La crisi va tornar aturar la temptativa
i l’Ajuntament no l’inclogué en el Pla General d’Ordenació Urbana. Quan la
societat va presentar el pla parcial el 1978 s’aixecà la contestació ciutadana,
avivada pel fet que al mateix temps es volia urbanitzar la platja de
Macarella. Es va promoure una recollida
de firmes i es convocà una manifestació a Ciutadella pel dia 11 de novembre, a
la qual acudiren unes 1.500 persones. Es va constituir la Coordinadora per a la
Defensa del Territori, que entre 1980 i 1981 organitzà diversos actes a la
població, com ara concentracions i concerts, per reclamar que no
s’urbanitzessin les platges de la costa sud.
El 1980 el Ple del Consell Insular va
acordar per unanimitat encarregar un estudi jurídic que analitzés la
possibilitat de frenar el desenvolupament del centre, mentre es tramitava un
nou PGOU de Ciutadella, afegint que aquesta iniciativa era “profundament
polèmica” per amplis sectors de la població de l'illa, especialment
ciutadellencs.
La promotora va reclamar a l’Ajuntament
l’aprovació inicial del projecte el setembre del 1980 i l’abril de l’any
següent, davant del silenci del consistori, va reclamar davant dels tribunals,
que el mes d’abril del 1983 li donaren la raó. La corporació apel·là davant del
Tribunal Suprem, però el Govern Balear li va concedir el permís d’explotació,
sense esperar el veredicte definitiu, decisió que l’Ajuntament va recórrer. La
sentència final fou favorable a les tesis municipals i determinà que el
consistori tenia dret a denegar per silenci el pla especial i que, en cas de
conflicte entre el CITN i el PGOU, prevalia la planificació local. La zona fou
desclassificada definitivament amb la seva declaració com ANEI, el 1991.
Davant del tancament de les
expectatives urbanitzadores, el mes d’abril del 1985 l’empresa va clausurar el
vial d’accés. L’Ajuntament, disconforme, va ordenar la seva reobertura, però
finalment només es va permetre el pas als vianants. Com acció de protesta, el
sindicat Comissions Obreres va realitzar la celebració de l’1 de maig a la
platja, mentre la UGT ho feia a Macarella, també objecte de litigi. La
propietat va interposar un interdicte contra la decisió municipal i obtingué
una resolució judicial favorable. Així i tot, el mes de juliol va restablir el
trànsit de vehicles.
Macarella i Macarelleta
El 1978 es van presentar davant
l’Ajuntament de Ciutadella els plans parcials dels terrenys del lloc d’Alpara
que abracen les cales de Macarella i Macarelleta, una zona que el Pla General
declarava urbanitzable. Com hem vist, la iniciativa, que coincidia amb la de
cala en Turqueta, fou contestada de forma immediata amb la organització d’una
manifestació a Ciutadella i diversos accions més els anys següents.
 |
| Macarella, 1959 |
El 1982 el propietari, Bernat de
Olives, va ordenar l’àrea propera a la platja, on la proliferació de campaments
estivals havia propiciat l’acumulació de residus i s’havien produït problemes
d’ordre públic amb l’ús de les coves. Es va netejar el paratge i es col·locaren
poals de fems; també es van podar els pins i es tallaren mates. Es va delimitar
un aparcament per a vehicles i un espai per acampar, amb aigua potable i
serveis sanitaris. Les coves es van clausurar, però la clau estava a disposició
dels ciutadellencs que hi volguessin romandre. La propietat demanava a
l’Ajuntament col·laboració per arranjar el camí d’accés. La platja era coneguda
per la pràctica del nudisme. El delegat del Govern feia notar al respecte que
els batles de l’illa s’havien manifestat en algunes ocasions de forma
desfavorable a sol·licitar una platja per aquest ús.
El mes de gener del 1984 Menorca
Mapesol, SA, titular dels terrenys, de capital local, demanà l’aprovació del
pla parcial; tanmateix, els informes tècnics van determinar que contenia
estipulacions discordants amb el Pla General. L’oposició municipal s’hi mostrà
en contra de la decisió i acusà l’equip de govern d’obstaculitzar la creació de
llocs de treball i empobrir la població. L’empresa va recórrer davant la
Comissió Provincial d’Urbanisme perquè se subrogués la competència d’autoritzar
el projecte, però aquesta va refusar-hi. El Consell Insular, en unió amb
l’Ajuntament de Ciutadella, proposà declarar la zona compresa entre Macarella i
cala en Turqueta àrea natural d’especial interès, exercitant la iniciativa
legislativa al Parlament de les Illes Balears, el qual la va rebutjar.
La promotora impugnà els acords que
denegaven les seves pretensions i va atènyer sentències favorables, tant a
l’Audiència Territorial, el 1985, com al Tribunal Suprem, el 1987. Aquesta
resolució va provocar un enfrontament a l’Ajuntament de Ciutadella entre la
majoria d’esquerres, que aprovà inicialment el Pla, però sotmès a prescripcions,
i l’oposició de dretes, que era partidària d’autoritzar-lo directament i
permetre la urbanització del paratge. L’equip de govern va impulsar, amb el
Consell Insular, la tramitació per segona vegada de la protecció de la zona,
que aquesta vegada s’arribaria a materialitzar amb la seva declaració d’ANEI,
la qual cosa determinà la no aprovació final del projecte. La polèmica
continuaria amb la promulgació de la Llei d’espais naturals del 1991, en la
qual es va desprotegir una part important del sector; malgrat tot, l’Ajuntament
no modificà els límits. El 2003, el Pla Territorial Insular va preservar tot el
paratge, a través de la nova figura d’una àrea natural d’interès territorial.
El 1995 la societat Menorca Mapesol, havia venut els terrenys a una companyia austríaca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada