dimarts, 10 de gener de 2017

Històries del turisme de Menorca.
Les urbanitzacions frustrades

Les promocions esmentades al llarg del darrer any no esgoten els projectes concebuts a Menorca, sinó que hi va haver d’altres que no van ser viables; alguns no van sortir del paper, mentre que la resta, per un motiu o altre, només van fer les primeres passes.
 
Cala Pregonda.1968
El terme des Mercadal concentra un gran nombre d’iniciatives fracassades. Així el 1962 la premsa informava que un grup de metges catalans havia comprat cales Morts, entre na Macaret i l’Arenal d’en Castell. Posteriorment els terrenys, que ocupaven 39 hectàrees, arribarien a ser declarats aptes per urbanitzar, amb una previsió de 1.950 habitants, però el sector mai es va desenvolupar i finalment les Normes Subsidiàries el van qualificar com a paratge preservat.

Una altra parcel·lació ben antiga és la de cala Barril, a la finca de son Ametller, del mateix municipi, promoguda per la família Moysi, propietària del lloc. El projecte fou dissenyat per l’arquitecte Mateu Seguí Pons l’octubre del 1965 i, sembla que l’any següent es va vendre qualque tros de terreny. El 1967 aquesta urbanització es va incloure en el suplement turístic del diari Menorca. S’havia previst que els solars tinguessin una extensió mínima de 10.000 m2, la major part amb accés a la mar i disposarien d’electricitat i telèfon. L’any següent una immobiliària anunciava la seva comercialització, però aquí s’acabà tot.
 
Plànol de parcel·lació de cala Barril
El gener 1978 es va intentar repetir a Pregonda l’especulació que havia estat projectada feia més d’una dècada a cala Barril, que forma part del mateix lloc. S’edità un bon fullet publicitari que defensava la qualitat de la promoció, en la qual tots els xalets serien diferents. La parcel·lació estava formada per cinquanta-cinc solars de grans dimensions (entre 15.000 m2 i 20.000 m2); segons el plànol cada porció consistia en una franja perpendicular a la platja, de la qual distava uns cent metres, si bé la majoria quedava darrera del penyal que hi ha a l’oest, sense vistes a la mar. Aquest desenvolupament s’estalonava en la possibilitat que oferia la normativa urbanística de realitzar una construcció en rústic si es disposava una quantitat mínima de terreny, però, com que el conjunt no podia formar un nucli de població, l’Ajuntament des Mercadal s’hi va oposar i el projecte quedà estroncat.

Parcel·lació de Pregonda. Publicitat del 1978
Tanmateix, els anys 1986 i 1989, aquí es van iniciar construccions sense llicència, que van suscitar un fort rebuig social i van ser paralitzades per la corporació; al cap dels anys serien esbocades.

Un dels projectes més seriosos fou el de cala Tirant. El 1967 es va dibuixar un primer esquema de xarxa viària. Dos anys més tard, Carlos de Salord i Albertí, propietari dels terrenys i delegat insular del Govern, sol·licità la declaració dels terrenys que envolten la cala, de 106 hectàrees, com a centre d’interès turístic nacional, la qual cosa equivalia a l’aprovació del pla urbanístic, així com l’accés preferencial als crèdits turístics. El mes d’abril del 1971 es publicava la concessió d’aquesta qualificació. Es constituí la societat Cala Tirant Development Group, presidida per Fernando Caballero, que havia comprat els terrenys. El nucli estaria dividit en zones per xalets, apartaments, hotels i àrea comercial, amb totes les infraestructures, incloent la depuració de les aigües i cables soterrats d’electricitat; no hi hauria edificis alts, ja que es volia fer una urbanització de qualitat. El 1973 estava venut un primer bloc d’apartaments, Las Sabinas I, de 47 unitats i es va planificar un segon complex, Binidelmar, que mai s’arribaria a aixecar. Al mateix temps l’empresa s’encarregava de la venda de parcel·les de 600 a 1.000 m2 per construir xalets.
 
Cala Tirant Comunity. Publicitat

Segurament la lentitud en desenvolupar la zona va determinar que, en arribar la crisi, les infraestructures del sector, malgrat tenir tots els permisos oficials, no estiguessin executades, excepte un vial d’accés molt ample, que dóna la mida de l’ambició del centre residencial projectat, així com alguns carrers sense asfaltar amb unes poques cases. La manca d’obres suggereix una empresa poc solvent, o una comercialització no gaire eficient.

La majoria dels ajuntaments democràtics no van veure amb bons ulls la creació de nous nuclis de costa. El successius consistoris des Mercadal estaven a favor de desqualificar els terrenys i es va mostrar en contra de la revisió del centre d’interès turístic nacional de Tirant, on ja s’havien marcat els vials i havia tres o quatre edificis. L’opció fou acceptada per la Conselleria de Turisme el 1986. Els anys següents la corporació va insistir en la seva derogació, entre altres qüestions per la manca de disponibilitat d’aigua. El 1989 no va aprovar el pla d’ordenació, decisió que van avalar diverses sentències. Al final aquest desenvolupament esdevindria impossible per la seva declaració com àrea natural d’especial interès.

El poblat de pescadors de l’illa des Revells


Una de les idees més forassenyades fou la urbanització de l’illa des Revells. Es tracta d’un projecte d’inversió que no transcendí, i devia congriar-se a finals de la dècada del 1960. Consistia en construir seixanta casetes de pescadors de 30 m2 en aquesta illeta del port de Fornells, cadascuna amb el seu amarratge. Es volia seguir el model del poblat de Binibèquer Vell. El preu de l’illa és fixava en un milió de pessetes, el cost de les edificacions en set milions i les infraestructures en un altre milió. Per tant, la inversió total era de nou milions i es calculava que es podia vendre pel doble. Malgrat l’optimisme d’aquests nombres, sortosament el projecte no va sortir endavant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada