dimarts, 31 de desembre del 2013

Menorca en els llibres de viatges.
La guia de Joan Victory i Ramon Pons

El 1912, l’escriptor Josep Ma. Folch i Torres editava una guia de Catalunya, que tenia un petit apartat de vuit pàgines dedicat a les Illes Balears. Al principi, explica que la connexió de les illes amb Barcelona fa que cada dia siguin més freqüentades pel turisme. Té sis pàgines sobre Mallorca, a la qual es prodiguen grans elogis: “jardí de flors sortint de la Mediterrània”, “costa exuberant de salvatge bellesa”. També hi ha un anunci de la companyia mallorquina de vapors, que comunica Barcelona i Palma.

Menorca és remarcable pel port de Maó i la ciutat que li dóna nom, que encara conserva el segell especial que li va imprimir la dominació britànica. Ciutadella té belles esglésies i a la rodalia hi ha indrets interessants. A banda, sobresurten la muntanya del Toro, des de la qual es divisa tota l’illa i, en especial, els monuments megalítics, que atorguen a l’illa una importància arqueològica extraordinària. A Eivissa, a la qual es destina un espai similar, destaca la capital, amb les seves muralles, edificis curiosos i un important museu d’antiguitats. Pel que fa a la resta, hi ha les salines i en general l’illa es presta a fer multitud d’”agradables i encantadores excursions”, tant per l’interior com al litoral. Les seves costums són “summament típiques i originals”. Com es veu, Eivissa apareix de forma més atractiva que Menorca, tot i que lluny de l’encant que presenta Mallorca.


La I Guerra Mundial va tallar d’una forma bastant brusca l’afluència de visitants, de manera que la segona guia feta a Menorca va haver d’esperar dues dècades. L’octubre del 1928, en la sessió d’obertura del curs, Antoni Victory, referint-se precisament a la propaganda en favor del turisme, anunciava que prest es començaria a elaborar una nova publicació. El projecte es va anar dilatant i no reeixí fins que, mort Antoni Victory, el seu fill Joan s’associà amb el fotògraf Ramon Pons Menéndez, qui anys enrere havia intentat editar sense èxit una revista il·lustrada. De la unió dels seus esforços, i publicada a costa seva, sorgí la nova guia el juliol del 1932.

En aquesta ocasió també fou precedida per l’aparició de la segona guia d’Eivissa, el 1929, editada per la Sociedad de Atracción de forasteros de Barcelona, dins de la col·lecció “Biblioteca del Turismo”. Aquesta comptava amb desset volums dedicats a Catalunya, un sobre Mallorca, un altre de les Pitiüses i cap sobre Menorca.

Les guies de Menorca i Eivissa, tot i que comparteixen la seva breu extensió (71 pàgines la segona i 92 la primera) tenen un contingut diferent: la d’Eivissa recull informacions de tipus històric, geogràfic i arqueològic, mentre que la de Menorca se centra en recórrer els diferents indrets d’interès turístic de l’illa. És un llibre molt més àgil i modern, ja que prima la part visual sobre el text. Els anuncis que en l’edició del 1911 eren al final (com a les antigues guies angleses) aquí es troben intercalats entre les pàgines i li donen un aire més dinàmic. Apareix publicitat dels hotels Central i Bustamante de Maó, la fonda de Pablo Faner de Ciutadella i l’”Antigua casa Burdó” de Fornells, on se serveix la “famosa caldereta de langosta”.

Na Macaret
La guia de l’Ateneu del 1911 recollia de forma exhaustiva les excursions que havien proposat els autors del segle anterior i moltes més, pel litoral i l’interior, però el seu enciclopedisme tendia a desconcertar al lector. La nova guia fa una tria i selecciona una dotzena de recorreguts molt meditats que arrepleguen els punts més característics de l’illa, amb un especial èmfasi per la costa i els monuments prehistòrics, que en diverses ocasions són combinats en un sol trajecte.

 Les primeres paraules ja marquen el to publicitari de l’obra: “Mediterráneo. Calma,... Luz,... Y en medio de este mar tranquilo, una Isla blanca os ofrece sus bellezas, sus dormidas calas, hermosos barrancos, expléndidos puertos, monumentos prehistóricos.” Després d’una breu ressenya històrica reprèn aquest fil: “Su apetecible y templado clima, la blancura impecable de sus pueblos y el azul brillante de su cielo y mar, deslumbran al forastero que por primera vez visita Menorca.”

Segons el llibre, el carrer del Doctor Orfila és la via més polida de Maó; un altre passeig important és el d’August Miranda, des d’on es contemplen belles vistes del port. Del garbuix d’informacions que oferia la guia anterior, aquesta se centra únicament en tres: les cases consistorials, l’Ateneu i l’església de Santa Maria, dins de la qual destaca el seu orgue. El port, famós en tot el món per la seva bellesa i grandiositat, és l’indret més notable de l’illa. El poble des Castell, per la seva estratègica situació prop de Maó és una ideal estació d’estiueig.
  
Entre les excursions es recomana la de Cala Mesquida, amb el seu antic castell de defensa, des del qual es domina una bella platja de corall. Una altra proposta és anar a veure Trepucó, que després de les excavacions del 1931, “presenta l’aspecte d’un veritable museu” i després cala Alcalfar, on a l’estiu un gran nombre de casetes li donen l’aspecte d’un pintoresc poblet. Seguint el mateix esquema se suggereix visitar primer Talatí, que s’informa que ha rebut la visita dels reis Jordi d’Anglaterra i Guillem II d’Alemanya, i Cales Coves, en els penyals de la qual hi ha innumerables coves artificials, les quals s’explica que “son las viviendas de todo un pueblo troglodita”; moltes poden ser visitades sense cap dificultat.
Ciutadella
Altres excursions són bastant més llargues. Entre aquestes l’anada a Cala en Porter, passant per Rafal Rubí, Torralba i Torre d’en Galmés. Una és difícilment factible en un dia. Comença a cala Pregonda, qualificat com un dels indrets més encantadors de l’illa, continua amb el cap de Cavalleria, on s’atura per contemplar una gran extensió de la costa nord. A continuació passa per Ferreries per endinsar-se al barranc d’Algendar, informant que en arribar a “Ses Coves” s’ha de deixar el cotxe i seguir a peu o en cavalleria. Al final del barranc s’arriba al port de cala Galdana, deliciós paratge amb una magnífica platja semicircular voltada de pins, a la qual també es pot anar directament des de Ferreries.

Sense oblidar les excursions a s’Albufera des Grau i de Maó a Ciutadella, les dues descrites de forma similar a la guia de l’Ateneu, apareix com a novetat la que passa per Fornells i el Toro. Abans d’arribar a la primera, s’atura a Na Macaret per visitar el port d’Addaia en barca i, seguint un caminet, s’Arenal d’en Castell, paratge encantador, que té una cala amb una platja d’arena blanquíssima que és “una de las más expléndidas de lsla y aún del Mediterráneo”. Reprenent el camí es pot visitar el pintoresc llogaret de Sant Joan de Carbonell. A Fornells, a més de menjar la típica caldera de llagosta, és interessant fer una excursió marítima. Al final, el cim de la muntanya del Toro ofereix perspectives d’una bellesa extraordinària.

El conjunt de les cases de Ciutadella es veu esquitxat pel color groc dels antics i airosos palaus i tot és presidit per la superba catedral. Les excursions pels seus encontorns són les mateixes de la guia del 1911, amb l’afegit de les coves de Parelleta. Les dues coves més atractives són les des Caramells, amb estalactites i estalagmites i la de s’Aigua, al fons de la qual es troba un fantàstic llac.

Alfons Méndez Vidal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada