dimarts, 17 de desembre del 2013

Menorca en els llibres de viatges.
La guia de l’Ateneu de Maó

La primera autèntica guia local de Menorca fou editada el 1911 per l’Ateneu de Maó a iniciativa del seu president Antoni Victory. A la introducció, demostra un coneixement cabal de la difusió internacional del turisme, el creixement del qual atribueix a la millora de les comunicacions. Es publicà dos anys després de la primera guia d’Eivissa, que si bé és una mica més curta (167 pàg. per 274 pàg. la de Menorca), té una estructura i un plantejament similars: una introducció amb informacions generals de tipus històric, geogràfic i econòmic, seguida d’una part més extensa dedicada als indrets de l’illa més dignes de ser visitats. En els dos casos el contingut excedeix del que avui en dia consideram com a típic d’una guia turística, però és més proper de la guia de Ford que de l’enciclopedisme de Pifarrer-Quadrado.

La part general, tot i que compta amb elements històrics i geogràfics també recull informacions pràctiques sobre comunicacions, allotjament, flora i fauna i altres. Inclou la descripció dels monuments prehistòrics i unes quantes excursions que es qualifiquen de “generals” i que tenen un aire de modernitat, ja que estan pensades per ser fetes en automòbil. Igualment es proposa donar passejos pel litoral, llogant una embarcació als ports de Maó, Fornells o Ciutadella; la pesca i la caça seran pel viatger i és possible fer nit a bord. En total, la guia recomana quaranta-una excursions.


El recorregut pels diferents termes de l’illa comença amb Maó i s’indica que allò més notable és el seu “magnífic port, el millor de la Mediterrània”, del qual es descriuen els sues punts més interessants. A la vorera nord hi ha dos vivers de marisc i un bon establiment de banys, i als costers moltes casetes d’esplai, que proporcionen a la costa un aspecte pintoresc.

A la població criden l’atenció els carrers, quasi tots rectes i amples; la uniformitat dels enfronts, encalats o pintats de tons clars i amb finestres d’estil anglès i la neteja de la via pública. L’orgue de Santa Maria és considerat com un dels millors del món i l’han visitat els reis d’Espanya, Alemanya i Anglaterra. També es fa notar l’edifici de les cases consistorials i la porta de Sant Roc, amb les seves torres.

Es Castell és una població xamosa i de llargs carrers rectes. Algunes cases, sobre tot les que donen al port, són de maonesos que hi van a estiuejar. Les seves vistes al port, que permeten que estigui ben airejada, fan que l’estiu sigui preferida a la capital; també és més adequada pels banys de mar, en ser les seves aigües més pures i fresques; en alguns llocs es poden prendre al peu mateix de les cases. Sant Lluís, pel seu costat, destaca per la neteja dels carrers i les seves blanquíssimes cases, que criden l’atenció als forasters; alguns asseguren que només es poden trobar llogarets comparables a Holanda.

Entre les excursions, unes quantes consisteixen en la visita dels principals monuments prehistòrics de la zona: Talatí de dalt, Rafal Rubí, Cornia, Torelló i Trepucó. A banda sobresurt la que, passant per Sant Lluís porta a cala Alcalfar. Per poder arribar-hi en carruatge cal pagar 0,25 ptes a una casa del carrer Sant Lluís. A la cala es pot llogar una barca de pescadors per fer un passeig pel voltant i visitar les coves properes, en les quals nien coloms salvatges.

Tampoc es pot deixar de visitar Cales Coves. A partir del lloc de Biniadris es continua a peu. Es recomana fer-se acompanyar per un jornaler del lloc, a qui es donarà una gratificació de 0,25 a 0,50 pta. El port d’Addaia és un dels indrets més pintorescos de la costa nord de Menorca. Al proper lloc de s’Hort des Lleó raja una font d’aigües abundants que rega les hortes del costat.

S’Albufera des Grau, rodejada de turons amb mates, és un dels paratges més agradables dels voltants de Maó. Per entrar a la finca en carruatge cal abonar al propietari 0,25 pta. Es recomana anar a caçar ànneres i altres aus aquàtiques, per a la qual cosa cal el permís del senyor i contractar una barca. Si l’estat de la mar ho permet, es pot visitar s’Illa d’en Colom. Cala Mesquida té una platja en forma de copinya en un dels punts més accidentats de la costa nord; sobre les altures es conserva una antiga torre. Segons la guia, a Sant Antoni hi va viure durant una llarga temporada el famós almirall anglès Nelson, abans de la guerra d’Egipte, i allà escrigué la seva autobiografia, una afirmació que actualment discuteixen els historiadors.

A Alaior abunden les vinyes i els barrancs són embellits per arbres de fruita. Sobre els alaiorencs s’afirma que “el carácter algo suspicaz de los habitantes les da fama de levantiscos; pero son honrados y laboriosos”. Es dediquen a fer carbó, elaborar vi i a la fabricació de calçat i gorres; les dones fan teixit de malla per als moneders de plata. Les excursions proposades van als monuments megalítics de Torralba i Torre d’en Galmés i a la platja de Son Bou, la més llarga de l’illa i on hi ha l’agradosa vega de la Canessia. Cala en Porter és la cala més important del sud del terme; el seu barranc té hortes de fruita.

Es Mercadal destaca especialment per la muntanya del Toro. Des de la devolució de la imatge de la verge el 1876 i la restauració del convent el 1908 s’han renovat els antics romiatges, que s’alternen amb les excursions dels turistes que pugen per gaudir del panorama que es divisa des del cim. A banda hi ha el pintoresc llogaret de Fornells. Quasi tots els seus veïns són pescadors. Té dues fondes amb habitacions on es menja bé. La clàssica caldera de llagosta té fama i és un plat obligat per als turistes.

A Ferreries hi ha la muntanya de Santa Àgueda, al capdamunt de la qual es poden estudiar les ruïnes del fort de Sen Agaiz. El barranc d’Algendar és sense cap discussió el lloc més formós de Menorca. L’arribada és sempre una sorpresa, fins i tot pel qui va previngut. El camí s’encaixa en una roca clivellada i a les poques passes l’excursionista es troba al costat de l’ombrívol i fantàstic Pas d’en Revull. Més avall es troben la cases de s’Hort de Dalt, excavades en la penya. Després d’un primer tram amb hortes de tarongers i cases, ve una part més salvatge fins que s’arriba al port de Cala Galdana, que és molt apreciat pels pescadors.

L’entrada a Ciutadella pel passeig del Born, venint del port, produeix una excel·lent impressió. La població conserva el caràcter típic de ciutat antiga, amb els seus carrers estrets, les places reduïdes, algunes flanquejades amb porxos amb arcs apuntats, i els seus grans i vells casalots amb honors de palau. Entre els seus edificis més notables s’han d’esmentar les cases consistorials (en construcció) i les cases de Vigo, Martorell i del comte de Torre Saura. La Catedral sobresurt entre la multitud d’esglésies de Ciutadella per la seva bella fàbrica d’estil ogival. El passeig de Sant Nicolau és el preferit dels ciutadellencs, especialment els dies festius. Al seu cap hi ha el castell o torre del mateix nom, al costat de la qual és deliciós contemplar la posta del sol darrera de les muntanyes de Mallorca.


Es proposen diverses excursions: a la punta de Bajolí, Cala Algaiarens i els monuments de Torre Trencada, es Tudons, Torre Llafuda, Santa Rosa, Son Catlar, s’Hostal i les coves de Cala Morell, així com a les cases del lloc de Torre Saura.

Alfons Méndez Vidal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada