dimarts, 19 de setembre de 2017

La recerca de la imatge moderna de Menorca (1985-1992)

A partir del 1985 el sector turístic de Menorca dóna el gir envers la situació present. La construcció d’hotels es desvetlla i s’aixequen nombrosos complexos, però el protagonisme el pren una allau d’apartaments que omplen algunes urbanitzacions, especialment al terme de Ciutadella. Aquest augment de l’oferta es produeix en paral·lel amb el darrer impuls de l’entrada de turistes, de manera que Menorca deixa de ser la ventafocs de les Balears i es posa en línia amb l’arxipèlag. El fenomen, no exempt de crítiques, fou batejat com la “balearització” i, en coincidir amb una crisi industrial, va definir la Menorca actual, depenent en un alt grau de l’evolució dels visitants exteriors, que es converteixen en el motor de l’economia de l’illa. El material propagandístic també experimenta una gran expansió: en vuit anys es van imprimir trenta-un articles, entre guies, fullets i cartells.


Des del punt de vista institucional, la Comunitat Autònoma i el Consell Insular, nascuts uns anys abans, es comencen a fer notar en matèria turística. Tot i que l’Estat va transferir les competències el 1983, encara va  mantenir una certa activitat, que es va anar aigualint amb el pas dels anys. Així, pel que fa als cartells, que aquests anys encara mantenen un bon to, el Ministeri va editar un del port de Fornells i un altre de Macarella, en els dos casos centrats en el turisme nàutic, que és com sempre s’ha vist Menorca des de Madrid. La novetat és la utilització de l’idioma anglès: el primer anuncia “Rush hour in Menorca” i el segon és part de la campanya “Spain, everything under the sun”. El Foment del Turisme, pel seu costat, dóna les seves darreres passes i el 1992 treu un altre pòster il·lustrat pel port de Maó, en aquesta ocasió amb una pintura de Josep Vives Campoamor.

El dinamisme del turisme també es nota en les agències de viatge, que elaboren un bon nombre de cartells. Algunes segueixen les petjades de l’Administració, com un grup italià que emprà una fotografia aèria de cala Mitjana, que destacava el blau verdós de les aigües, amb quatre iots ancorats, i la massa de pins. En un clar contrast, una companyia anglesa feia publicitat del turisme familiar amb dos anuncis de fillets jugant sota el rètol “Els records són fets d’aquesta manera a Menorca”, un a la platja i l’altre a la piscina d’uns apartaments.


En tot cas, la iniciativa estava en mans de la Comunitat Autònoma, que es va estrenar el 1986 amb un pòster titulat “Cases de possessió”, que mostra un lloc, i un altre de cales Fonts, que és l’únic d’aquesta població tan lligada al turisme, la qual cosa evidencia una renovació del llenguatge turístic. El 1990 surten els primers articles de l’Institut Balear de Turisme, amb un mural amb la llegenda “Menorca en blanc i negre” (que d’alguna forma vol superar la llavors ja antiquada Menorca blava i blanca), on a l’esquerre es veuen uns apartaments d’estil tradicional (blancs, amb teulada i fumerals) i a la dreta un cavaller de sant Joan fent un bot. Poc després apareixia un altre dedicat especialment a les festes de Ciutadella, que portava la inscripció “Made in Menorca”.

El fullets, per la seva banda, segueixen el camí marcat: el Ministeri només en fa un de línies senzilles, que es va reproduir diverses temporades, amb uns apartaments en primer pla i al fons el perfil accidentat de la urbanització de Platges de Fornells. El Foment del Turisme prepara un material d’una gran presència: una guia de turisme de 93 pàgines, on es repassa l’oferta hotelera de cadascun dels municipis de l’illa, i inclou bones fotografies. A la portada hi ha un llaüt surant sobre la mar. Es van imprimir 10.000 exemplars, en castellà i anglès, i va tenir un cost de dos milions i mig de pessetes.


L’Institut Balear de Turisme va difondre una imatge de Menorca ben definida: la vorera de roques, amb l’aigua transparent d’un color turquesa radiant i embarcacions d’esplai. El 1990 llançava la campanya “Menorca, tenc ganes de veure’t”, centrada en cales Coves (que tornaria a aparèixer dos anys més tard) i l’any següent “Amb tota tranquil·litat”, on s’hi veia Rafalet. A la contraportada hi havia cases amb el característic fumeral i les teulades emblancades. El Consell Insular, amb el suport de l’IBATUR, va tocar altres tecles: si el 1989 mostrava la platja de Binibèquer amb la seva caseta de vorera, l’any següent presentava una vista aèria del Toro, amb el port de Fornells en la llunyania i el 1991 editava una guia de jaciments arqueològics amb la basílica de Son Bou davant i la taula de Trepucó darrera.

Les guies turístiques, per la seva banda, es multipliquen en nombre, i es concentren sobre tot en les poblacions marineres, ja sigui el port de Maó, que recupera visibilitat, Fornells, Alcalfar o el poblat de pescadors de Binibèquer, esdevingut un clàssic. La costa que es mostra és bàsicament de penyes i no se sol tractar de l’interior de la cala, amb la qual cosa només en algun cas és possible d’identificar el paratge (Canutells, Macarella). També es poden veure algun monument megalític (el talaiot de Talatí), el detall d’unes teulades blanques i algun lloc en el seu entorn natural.

En resum, comença a forjar-se la imatge actual de l’illa, on té un gran pes el litoral, si bé de moment les platges són les grans absents, substituïdes per les roques (si pot ser amb un iot ancorat), a les quals se sumen les característiques construccions blanques i els nuclis costaners.

dimarts, 12 de setembre de 2017

Croàcia: una gestió sostenible del turisme

Els menorquins tenim una gran estima per la nostra roqueta. Viatjar ens permet conèixer com solucionen a altres bandes problemes comuns. Molta gent es pensa que Croàcia és semblant a Menorca, perquè compartim els terrenys calcaris i la mar Mediterrània. Tanmateix, un cop allà, les diferències són notables: el paisatge és més accidentat, similar a la costa nord de Mallorca, però tota coberta d’arbres. El contrast de la vegetació ascendent i l’aigua de la mar és ben pintoresc.
 
Costa dàlmata prop de Ploce
La zona compta amb 1.185 illes i illots, seixanta habitades. La varietat d’ambients que s’hi troba és inexhaurible. La majoria són veritables illes de la calma, on es pot gaudir de la natura i la cultura, ja que nuclis com Korčula, Hvar o Stari Grad són ciutats medievals amb uns monuments i una arquitectura enlluernadors. Els passejos amb barca són fantàstics i, malgrat tot, s’hi veu menys concentració nàutica que aquí.

Com que el territori ha estat fora dels circuits de masses, pràcticament no hi ha “ciment”; quasi tot és verge. Els hotels són comptats i la majoria dels turistes s’allotja en cases, que poden ser autèntics apartaments, hostals o habitatges, compartits o no amb els propietaris. La regió té tots els ingredients per aplegar el tan desitjat turisme de qualitat.

Prop de la costa hi ha diversos parcs naturals, on la vegetació, els rius i els llacs ofereixen bellíssims panorames. Les administracions hi són conscients i han posat els mitjans per convertir-los en un recurs turístic. En conseqüència, les riuades de turistes són impressionants i, en temporada alta, són genuïns parcs temàtics de la naturalesa. Així i tot, hi regna el respecte i la neteja.
Illa de Korcula

En resum, els atractius paisatgístics i culturals de Croàcia superen amb escreix els de les Balears. L’únic punt al nostre favor són les platges, que a Dalmàcia són escasses, de grava o petits macs i en bastants casos a plataformes de formigó a les roques, tot i que l’entorn és polit i les aigües transparents. Compartim la saturació turística: el país està tant ple com Espanya, la qual cosa no ha generat reaccions adverses.

Aquest fet ens hauria de fer revalorar les platges menorquines i el turisme associat, criticat massa sovint. Al mateix temps, fora convenient que les autoritats reflexionessin sobre la millor manera de gestionar els fluxos de persones que volen gaudir de les nostres cales. El nostre turisme sempre es basarà en la visita d’aquests llocs idíl·lics que, durant la temporada turística, estaran totalment atapeïts. Donar l’esquena a la realitat només pot generar frustració o malenconia.

El repte és aconseguir que el pas dels banyistes es faci de manera ordenada, causant el mínim impacte a l’ecosistema, prou fràgil, per evitar la seva degradació. Als llocs amb més demanda, com les platges del sud de Ciutadella, és recomanable que l’accés es limiti al transport públic i es reguli el desembarcament de les grans barques.
 
Platja a les Illes Kornati
Els nuclis monumentals dàlmates, declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, aporten valuosos exemples de com administrar-los. Dubrovnik és una meravella, que es reforça pel fet que estigui prohibit que els comerços pengin cap rètol, ni tan sols el nom de l’establiment. Els tendals són iguals a tota la ciutat i d’un color semblant al de la façana dels edificis. Les cases estan ben cuidades i mantenen l’estètica general.

Al cantó contrari, el palau de Dioclecià de Split és un element arquitectònic singular malbaratat: un tram de la muralla està envaït per un mercadet de tenderols infames. Els rètols i tendals, de colors i lletres cridaneres, impedeixen veure els palaus i les cases; els edificis no estan rehabilitats. L’enllumenat públic i el mobiliari urbà de la banda del port, voluminosos i de línies modernes, dificulten la contemplació de les muralles. La impressió general és: “quina pena, podria ser molt polit”. Queda plenament justificat que els preus de Dubrovnik doblin els de Split.

La diferència la marca la sensibilitat respecte a la ciutat, que únicament pot ser dictada per les autoritats i assumida pels ciutadans. A Menorca, la majoria (Ciutadella, Alaior, Sant Lluís) ha sabut conservar i potenciar els seus trets propis, però Maó des de fa dècades ha desfigurat el que un dia era una localitat amb un fort aspecte britànic, que tenia el toc diferencial dels edificis emblancats: avui és un centre comercial despersonalitzat.
 
Museu Marítim de Dubrovnik
Les ciutats croates disposen d’una gran varietat d’espais museístics que fan realitat el turisme cultural. El museu marítim de Dubrovnik aprofita una fortalesa per exhibir el seu patrimoni. Menorca, sempre abocada a la mar, no en posseeix cap. Així mateix, l’illa industrial per excel·lència de les Balears, no té un museu de la indústria. El domini britànic de gairebé un segle és prou motiu per crear un centre d’interpretació, que seria un gran atractiu per al turisme anglès. La prolongada residència de Hans Hartung i Arnulf Bjorndal demana l’obertura d’una sala d’art a Fornells.

La mobilitat de Croàcia segueix les pautes modernes: el centre de les poblacions està tancat als cotxes. A Dubrovnik els repartidors empren carrets per distribuir les seves mercaderies. Menorca encara viu en la prehistòria, amb els nuclis històrics envaïts de vehicles.

El fort pendent del terreny no ha exigit ascensors o escales mecàniques que desfigurin l’entorn, com es vol fer amb un pigot de formigó al port de Maó, una de les poques zones amb atractiu de la ciutat. A les carreteres, el límit de velocitat és de 80 km/h, 50 km/h a les cruïlles. Els conductors circulen lentament, però de forma segura. Són alternatives a les rotondes gegantines de la carretera general.

Carrers en costa de Dubrovnik
Croàcia ens ensenya com gestionar amb seny els recursos del país.

dimarts, 5 de setembre de 2017

Una imatge de Menorca indefinida en un moment de crisi (1975-1984)

El sector turístic va experimentar un avenç sostingut fins que les turbulències associades a la crisi del petroli van detenir la seva progressió l’any 1974. Menorca patí la traumàtica fallida de la companyia Clarksons, propietària de quatre grans hotels (dos a Son Bou, un a cala Galdana i l’altre a Sant Tomàs), que sumaven un total de 2.150 places, el 16,3% de la capacitat hotelera de l’illa, que tancaren les seves portes el 15 d’agost. Els clients van ser repatriats i es clausuraren els establiments, que no tornarien a funcionar fins que el hòlding Rumasa se’n fes càrrec i els anés obrint els anys 1976 i 1977.


La recessió va venir de la mà de la maduresa de moltes iniciatives turístiques. L’illa deixava de ser un terreny verge, per comptar amb una cinquantena d’urbanitzacions i una notable planta hotelera. Les infraestructures en alguns casos presentaven greus deficiències i els problemes de contaminació de les aigües de bany i de brutícia estaven a l’ordre del dia. La població va reaccionar amb una inèdita oposició al desenvolupament urbanístic i al turisme. El sector va entrar en una dinàmica depressiva: durant una dècada es deixaren de construir hotels, mentre els apartaments prenien força cada temporada, de forma que augmentaven els turistes, però no l’ocupació dels hotels. Els agents turístics van fer una dura autocrítica pels errors comesos en l’etapa de creixement i es replantejaren l’orientació del turisme de Menorca, que va viure una etapa de desorientació i manca de referències.

El material turístic d’aquests anys és un reflex d’aquesta situació: els fullets propagandístics gairebé van desaparèixer i es van limitar a dos: el 1976 el Ministeri d’Informació i Turisme editava el de dades informatives, amb el dibuix estilitzat d’una població i el 1978 el Foment del Turisme treia un gran dossier il·lustrat per un llaüt surant sobre la mar. Cap de les imatges permetia identificar el lloc al qual feia referència.


En canvi, es visqué l’edat d’or dels cartells, tot i que l’activitat del Ministeri minvà notablement. En va produir dos repetint els esquemes anteriors: el del 1978 era una altra vista de Macarella amb un petit iot, com el del 1967; dos anys més tard es mostrava un litoral rocós, com el 1974, però ara hi figurava un windsurfista, una activitat ben popular aquells anys.

Com a contrapartida, el Foment del Turisme reprèn el seu protagonisme. Va començar el 1982, quan, amb motiu del cinquantenari de la fundació de l’entitat, edità un cartell amb un quadre de Vives Llull (el tercer de l’artista) que representava la ciutat de Maó des del port. Al mateix temps, distribuïa un pòster amb unes vaques en un camp verd voltat de paret seca, una de les imatges més apreciades pels menorquins, presa per la càmera de Josep M. Vidal.


Dues temporades més endavant, va emprendre una ambiciosa campanya publicitària amb set cartells de fotògrafs menorquins, que cediren les seves obres. El més prolífic fou Jordi Sintes, que lliurà tres vistes: la platja de Pregonda, la badia de Fornells amb el Toro de fons i el port de Maó. Xec Coll aportà la del port de Ciutadella. Completaven el lot les fotografies de Joan Bosch (una típica finestra verda), Joan Estrada (el forn de pa de les cases d’un lloc) i Josep M. Vidal (una figuera al mig d’una tanca verda). La llista de cartells de l’època es completa amb el que una entitat privada féu el 1977 amb la naveta des Tudons. En definitiva, s’observa com la importància de la costa s’ha reduït i abunden elements que cerquen el tipisme, uns relacionats amb la natura i altres amb les construccions tradicionals. El resultat és que no hi ha cap imatge definida de Menorca.

Les guies turístiques també pateixen la incertesa d’aquests anys. En la pràctica, s’eclipsen les que presenten paisatges de l’illa: només hi són a les noves edicions de la de Puig Ferran i Campaña, que dedica la portada a Calescoves amb uns iots, i la de Jim Maps, on darrera d’un turista amb estètica hippy s’entreveu un litoral rocós. En canvi, predominen les poblacions: l’editorial Escudo de Oro s’estrena el 1976 amb el port de Maó, que també sortia en una guia d’informació turística del 1984. Els germans Casasnovas el 1977 exhibien una foto aèria de Ciutadella i tres anys més tard una panoràmica de sa Caleta. Finalment, el 1979 Nura va editar la part menorquina de la guia de Josep Pla, amb una fotografia d’aire retro de Binissafúller.


D’altra banda, hi ha un extens mostrari de monuments prehistòrics: el 1978 una guia mostra la naveta des Tudons i una altra de Balears la taula de Trepucó a contrallum (quasi idèntica que la que surt a la guia talaiòtica editada per Triangle el 2015). El 1984 el Foment del Turisme va patrocinar una guia il·lustrada per la taula de Torretrencada. Finalment, la coberta de Menorca recóndita, té com a reclam un cavaller fent l’ensortilla a les festes de Sant Joan i una teulada que, en un tribut a l’època, té algunes teules rompudes.

S’havia ampliat el ventall d’imatges de Menorca, però al preu de perdre el fil conductor i deixar en segon pla els ambients marins, com a conseqüència de la indefinició d’aquests anys de confusió i crisi.

dissabte, 2 de setembre de 2017

Croàcia, cultura i natura meravelloses

Croàcia és un petit país amb un gran litoral (la costa dàlmata), ple d'illes i ciutats amb encant. Dubrovnik n'és la perla. Durant segles fou un estat independent i conserva les seves imponents muralles.


Tanca el port la magestuosa fortalesa de Sant Joan, on actualment hi ha el museu marítim.



El passeig de les muralles depara visions magnífiques dels bastions defensius amb el contrast de la mar, sempre omnipresent.


El paisatge que envolta la ciutat també és impressionant.


Per la banda de terra les muralles semblen inexpugnables.


Les muralles conserven en l'interior una increïble ciutat medieval, amb esglésies, fonts, palaus,...


El conjunt és realment harmoniós


El palau dels Regidors domina la plaça principal


La gran font d'Onofre és a l'entrada de la vila.


Els carrerons, sobretot els que pugen a les muralles, són encantadors.


Una de les principals illes del país és Korcula, situada en un entorn espectacular.


La ciutat presenta una alegre imatge quan s'arriba amb el ferry.


Al seu davant hi ha un conjunt d'illetes ben pintoresques.


La ciutat que dóna nom a l'illa, Korcula, és una vila ben muradada.


Però el que li confereix més encant són els seus carrerons.


La seva catedral és d'una arquitectura extraordinària, per tractar-se d'una petita illa.


Al continent, la ciutat de Split és coneguda pel palau de l'emperador romà Adrià.


La ciutat medieval fou bastida aprofitant aquesta construcció. El mausoleu de l'emperador fou reocupat per la catedral, a la qual s'afegí la torre que identifica la vila.


El temple de Júpiter fou consagrat a Sant Joan i s'hi aixecà un esplèndit baptisteri.


La ciutat conté diversos palau, encaixonats en estrets carrers.


Durant el domini venecià es desenvolupà el primer arraval de la ciutat, que és molt airós. Al costat s'alça la torre del rellotge.


A la perifèria de la ciutat hi ha les restes de l'antiga ciutat romana de Salona, on es van aixecar grandioses basíliques paleocristianes.


La part més monumental és l'amfiteatre, que tenia capacitat per 17.000 espectadors.


Una de les illes de l'arxipèlag de Split és Hvar. La seva capital té una plaça imponent, dominada per una catedral ben airosa.


La ciutat té davant un rosari d'illetes que alegren la vista.


La vila és molt monumental. Al capdamunt vigila la fortalesa espanyola.


Els palaus de prop de la plaça principal tenen un inconfusible aire venecià.


A pocs quilòmetres, s'hi troba Stari Grad, l'antiga capital, una agradable vila marinera.


Els seus carrers, en canvi, tenen l'aspecte d'una tancada vila continental.


Els voltants de la badia que tanca la vila són espectaculars.


A uns quilòmetres de Split, hi ha una sèrie de construccions de defensa, la més notable de les quals és Kastella Gomilia.


Trogir és una ciutat ubicada en una illa estratègicament situada. La seva catedral és extraordinària.


La seva torre domina tot el paratge.


Els seus carrers són plens de palaus encantadors.


A mig camí entre Split i Zadar s'hi troba Sibenik, una bella població dàlmata.


La seva catedral té una puresa de línies quasi perfecta.


Pels carrers s'hi troben palaus d'inspiració italiana.


Zadar és una ciutat en una península voltada de muralles. El conjunt és ben pintoresc.


La porta principal és un arc triomfal amb l'escut de Venècia: el lleó alat.


La seva catedral també és ben característica.


Peró allò que li dóna caràcter és l'església bizantina de Sant Donat, situada al peu del campanar de la catedral.


A prop han construït un original orgue que sona amb les ones de la mar. Asseguts als esglaons es pot veure una de les postes de sol més espectaculars de la Mediterrània.


Des de Zadar es pot visitar el parc natural de les Illes Kornati, que, a diferència de la resta del país, són estèrils i rocoses.


Fou l'escenari d'una pel·lícula, que va deixar unes ruïnes dalt d'uns espectaculars penyassegats.


Parets seques separen els camps dels costers que baixen cap a la mar.


També hi ha belles platges, d'una aigua cristal·lina.


A l'interior del país, els llacs de Plivitze són un parc natural d'una bellesa aclaparadora.


Els arbres fan fantàstics jocs de reflexos a l'aigua.


Algunes cascades semblen el territori de les fades.


Vells arbres dormen al si d'aigües d'una transparència sobrehumana, que són contemplades d'enfora per tímides cascades.


Les cascades són el plat fort i formen tot tipus de dibuixos i figures.


Vistos en perspectiva, els llacs ofereixen una serenitat i una placidesa místics.


No hi ha res comparable a l'espectacle d'una cascada desbordant-se sobre un llac de color maragda.


Petits llacs formen cascades encadenades sota les arbres en una processió perfectament harmònica.


Cap al final, els llacs s'encaixonen en uns barrancs. Allà s'hi formen uns reflexos increïbles.


En aquests barrancs es troben els indrets més commovedors.


Zagreb, la capital de Croàcia és una ciutat amb un aire centroeuropeu indubtable. Al capdamunt hi ha la seu del govern davant de l'església de Sant Marc.


Els carrers que l'envolten són plens d'antics palaus.


Els carrers que baixen són molt agradables.


Al barri del poder hi posa el contrapeu el de la catedral, ben ornamentada.


La ciutat baixa té unes amples avingudes amb edificis molt decoratius. Hi destaca el Teatre Nacional de l'Òpera, a la plaça del mariscal Tito.